Doncs jo sóc la Isabel. També viatgera per l'Índia. Diria tantes coses d'aquest país meravellós que necessitaria més d'un blog, però intentaré resumir una mica. I si he de resumir Índia em quedo amb Varanasi, que és 100x100 India. La ciutat més sagrada d'aquell país i segurament també de la resta del món.
Quan hi arribes ja te n'adones que és un lloc molt especial. Hi conviuen vida i mort. És un d'aquests llocs que o t'agrada o l'odies. D'una banda tens aquells nens tant macos, jugant lliures pels carrers i sempre amb la rialla a la boca, sempre disposats a parlar o jugar amb tu. De fer-te partícep a tu del compte, que no només ets un espectador, també hi formes part. Els veus jugar amb els seus estels i són tant feliços amb tansols un tros de paper i una corda. Aquesta és la cara de la vida. Com en tota l'Índia crec que els nens són els que ho fan tant especial.
Per l'altra banda tens la mort. Els "ghats" crematoris que funcionen les 24 hores del dia. Veus els cossos cremar entre les flames i els morts baixar pels carrerons passant a pocs dits de tu. Gent que no té res i recorren tot el país amb la fe de salvar la seva reencarnació essent cremats i després espargits pel seu riu sagrat.
Un lloc màgic on la vida i la mort conviuen d'una manera natural.
Jo em vaig enamorar de Varanassi i encara tanco els ulls i em venen les cares dels nens i les seves rialles. La sensació del sol a la meva cara mentre bec un chai. I torno a sentir tota la felicitat que vaig viure en aquesta ciutat.
Avui fa just un mes que vaig tornar i potser estic més malenconiosa que mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario